En 1854 Noah Seathl, un cap indi de la tribu Suwamisu de Seatlle, va escriure una carta al president d'Estats Units Franklin Pierce contestant a una proposta d'adquisició de terres. En aquesta carta reivindicava la connexió del seu poble amb la terra: “nosaltres sabem que la terra no pertany a l’home, que és l’home que pertany a la Terra”, i alertava que amb la mercantilització i destrucció provocada per l'home blanc, "quan desapareix el bosc, quan desapareix l'àguila", s'acaba la vida i comença la supervivència.

Els indígenes de la Mallorca actual també patim la destrucció i mercantilització de la vida natural i social provocada per la massificació turística sense límits. I estam començant a saber que no vivim del turisme, que és el turisme el que viu de nosaltres.

A Mallorca en 2024 ja fa temps que hem venut les terres i l'ànima; i ara, mentre perdem a marxes forçades qualitat de vida i benestar, només podem aspirar a sobreviure al turisme. Al manco mentre no siguem capaços de capgirar un model turístic hiperconnectat amb el negoci global, però cada vegada més desconnectat de les necessitats de la nostra societat.

Parafrasejant al cap indi Seattle, podríem dir: quan la destrucció del territori continua, quan la saturació i els preus ens impedeixen gaudir de la nostra illa, quan l'habitatge digne assequible es torna impossible, quan els barris, els pobles, els espais públics i el dret al descans es sacrifiquen al negoci turístic, quan els sous no ens arriben per fer front a l'elevat cost de la vida, quan la nostra llegua i cultura està sent definitivament arraconada... s'acaba la vida i comença la supervivència!